Sayyid Abdul A’la Mawdudi

Sayyid Abdul A’la Mawdudi (1903-1979) va ser periodista, activista i Ulema, nascut a la Índia britànica que publicava en llengua urdú i en anglès, no en àrab. “El gihad a l’Islam”, publicat el 1930, va ser la seva primera obra i va significar un canvi de gran profunditat en la mentalitat conservadora i defensiva del món musulmà de l’època, reivindicant el gihad ofensiu tal com Mawdudi interpretava  que el va crear el Profeta, i donant un sentit revolucionari tant a l’Islam com al gihad, veient en aquesta la forma de dur a terme la revolució islàmica .

La situació de la família Mawdudi a inicis del segle  XX reflectia la de gran part dels musulmans de la Índia, passant de formar part de la cort com a alts funcionaris, a ser desplaçats en l’administració i la societat per britànics i hindús, passant així de ser una mena d’aristocràcia funcionarial, a una ciutadans més. L’anglès va ser introduït en el sistema escolar, i les lleis angleses van desplaçar la xaria.

Mawdudi, havia vist limitada la seva educació al sistema tradicional islàmic, molt limitat i que evitava els mètodes i les matèries modernes. Va haver d’aprendre anglès pel seu compte, així com d’ampliar els seus coneixements, fora dels límits de la tradició en la que havia estat educat. Estava molt influït pel moviment deobandi, però el seu discurs va significar una politització i posada al dia absoluta del conservadorisme d’aquest. El  moviment deobandi, format el 1867 a la ciutat del mateix nom, era, i és, profundament conservador i rigorista, i la seva pràctica és la d’emetre fatwes, en les que dicta allò que pot fer, o no, un veritable musulmà. Advoca per la separació entre comunitats religioses. Nega legitimitat a les autoritats i administracions no musulmanes.

Des de ben jove, Mawdudi va involucrar-se en política, bàsicament col·laborant amb publicacions islamistes. En la seva trajectòria no hi ha canvis de sentit, partint d’una base conservadora, tradicional i nacionalista religiosa, aprofundeix en aquesta tant a nivell teòric com organitzatiu:

Havent-se iniciat com a periodista, va formar-se també religiosament, llicenciant-se com a acadèmic expert en ciències islàmiques per l’escola Deobandi, però no va dedicar-se a la vida religiosa estricta, convertint-se en Imam, sinó que va utilitzar els seus coneixements per a la seva pràctica política.

Al llarg de la seva vida, Mawdudi va col·laborar, dirigir i crear nombroses publicacions, així com una editorial, i va intentar crear una escola que havia de ser el bressol de l’autèntic Islam renascut.

El 1941 va crear la Jamaat i-Islami (Associació Islàmica) , un partit que havia de conformar l’avantguarda del moviment islàmic i encapçalar la revolució musulmana: el gihad.

En va ser Emir des de la seva creació fins el 1972, quan va deixar el càrrec per qüestions de salut. En arribar la partició de la Índia britànica el partit també va dividir-se, creant branques per a la Índia, Pakistan i Bangla Desh, així com el Regne Unit i els Estats Units. Contrari a tot nacionalisme no musulmà, Mawdudi es va oposar inicialment a la partició de la Índia i a la creació de Pakistan, però el pragmatisme en la creació d’una societat purament islàmica, el van dur a donar-hi suport i va instal·lar-se en aquest país fins a la seva mort el setembre de 1979 als Estats Units, on va anar a tractar-se de càncer. El finançament de la Jamaat ha estat, també, el propi de l’islamisme radical fins a l’aparició del gihadisme, és a dir, que s’ha beneficiat de fons provinents de les monarquies del Golf Pèrsic l’Aràbia Saudita i Kuwait.

Podem resumir la base del pensament de Mawdudi en els següents punts:

  • L’Islam com a ens polític revolucionari, però sense lluita de classes: “La crida de l’Islam no està dirigida als treballadors, terratinents, pagesos o empresaris; està dirigit a la totalitat de la raça humana. L’Islam encamina els homes en la seva capacitat com a éssers humans”[1]. “Vull fer-vos notar que l’argument que utilitza l’Islam per reafirmar  la fe en un únic Déu i oferir-li devoció únicament a Ell no era una invitació a seguir unes creences (…) En realitat, era una invitació a unir-se a un moviment de revolució social”[2]. “Els Moviments Revolucionaris iniciats pels Profetes (la pau sigui amb ells) mai van assumir la categoria de guerra de classes. Ells no van dur a terme reconstruccions socials tant per assegurar el predomini d’una classe per sobre d’una altre com per establir un patró de societat justa que permetés igualtat d’oportunitats per a tots els éssers humans per a millorar personalment i per a obtenir l’excel·lència material i espiritual”[3].
  • Establiment del govern islàmic global: en tant que manament diví, l’Islam ha de ser dut a tota la humanitat que l’acceptarà per la seva pròpia perfecció com a sistema de vida. El govern islàmic es regirà per la llei islàmica més estricta, i aquesta afectarà també als no musulmans.
  • Concepció nacionalista de l’Islam: Es presenta l’aparició de l’Islam com una època de perfecció en tots els aspectes, inclòs en el d’uns governants que només pensaven en el millor per a la seva comunitat i mai en els seus guanys o necessitats. Apel·la a uns temps mitificats i fora de la realitat històrica, com a forma de presentar la perfecció d’una religió sempre que es remunti a aquells temps mítics.
  • El concepte de jahiliyya: Mawdudi va recuperar el terme jahiliyya per a definir l’estat d’inòpia, de desconeixement, en que vivien els musulmans abans de la prèdica de Mahoma, per a definir l’estat contemporani d’ignorància en que estan els musulmans respecte a la pròpia fe. Aquest terme, utilitzat posteriorment per Qutb, portarà a definir la pràctica desaparició de l’autèntic Islam, la necessitat de recuperar-lo, i de fer-ho apel·lant als orígens d’aquest i desenvolupar-lo tal com va fer el Profeta, en la mateixa línia que, com hem vist, planteja Mawdudi.
  • El gihad com a forma de dur a terme la revolució islàmica: “Musulmà és el títol del Partit Revolucionari Internacional organitzat per l’Islam per a dur a terme el seu programa revolucionari”; “I “gihad” es refereix a aquesta pugna revolucionària i el màxim esforç amb el que el Partit Islàmic posa en joc per a aconseguir el seu objectiu”. Rebutja l’ús per part dels musulmans de la paraula “harb” (guerra), per referir-se al gihad, ja que els motius que porten a la primera són els d’interessos econòmics o polítics, no estrictament religiosos.

Empresonat i condemnat a mort degut a les seves crítiques cap als governants pakistanesos,  la pena li va ser commutada per cadena perpètua i posteriorment va ser alliberat, per a ser empresonat de nou uns anys més tard, amb el que Mawdudi també té la seva pròpia història de martirologi.

Va escriure nombrosos llibres, així com innumerables pamflets i discursos, i va tenir influència directa en Hassan al-Banna, Said Qutb i Abdullah Azzam. L’aiatol·là Khomeini el va conèixer en persona i va traduir al persa el seu assaig sobre l’Alcorà, Tafhim-ul-Quram (“El significat de l’Alcorà”), entre altres obres.

“En la gestació de l’islamisme contemporani, l’aportació de Mawdudi consisteix en el caràcter pioner de la seva ruptura cultural, que és el primer a teoritzar, alhora contra els <nacionalistes musulmans> i el món dels ulemes”. (KEPEL, G., La Jihad. Expansió i declivi de l’islamisme, Empúries, Barcelona 2002)

“Potser més que al-Banna i Qutb, Mawdudi estava afectat per les idees polítiques corrents del seu temps, com els feixistes i comunistes, ell també pensava que Occident estava en fallida i descomposició, a punt de desaparèixer. Ell també pensava en el seu partit com una avantguarda, la qual en la millor tradició leninista lideraria la revolució per a les masses de Musulmans. Fins i tot va veure que l’eventual Estat Islàmic estaria governat per un petit grup d’alcorànicament educats i pietosos clergues, alguna cosa així com el politburó de l’estat  soviètic” (HABECK, M., Knowing the Enemy: Jihadist Ideology and the War on Terror, Yale University Press, 2006)


[1] MAWDUDI, A., Jihad in…op. cit., pag. 11.

[2] MAWDUDI, A., Jihad in…op. cit., pag. 13.

[3] MAWDUDI, A., Jihad in…op. cit., pag. 16.

Últimes Notícies