Noves detencions de suposats gihadistes a Barcelona, reflexions

Aquesta matinada els Mossos d’Esquadra han detingut dos persones acusades de formar part d’una cèl·lula parcialment desarticulada el gener de 2019 liderada per Berkan Azzizi i formada per algerians que es dedicaven a la delinqüència comú i que havien fet el pas a l’extremisme gihadista. Tot i que les notícies són confuses, alguns mitjans informen de la possibilitat que estiguessin planejant atemptats, mentre d’altres ho neguen, el cert és que sabem, per experiència, que un membre deslligat d’una cèl·lula desarticulada, té possibilitats d’atacar seguint la doctrina gihadista d’atacar amb el que es tingui a ma contra persones que no puguin defendre’s.

La continuïtat en els operatius contra cèl·lules gihadistes no és cap novetat, i aquest fet és el que ens porta a la reflexió més important, ser capaços d’evitar que diferents individus adoptin aquesta ideologia i es radicalitzin fins al punt de preparar atemptats contra els seus conciutadans.

El gruix del grup, desarticulat fa més d’un any, com dèiem més amunt, estava format per joves que es dedicaven a la petita delinqüència com a forma de viure (sobreviure?). Una persona amb capacitat de lideratge els va captar i radicalitzar, li sona l’escenari al lector?

El problema majúscul amb que ens trobem és que si bé podem treballar sobre alguns col·lectius en prevenció de radicalització, o fins i tot de desradicalització -ensenyament, clubs esportius, casals…-, la delinqüència és incontrolable fins que entren a la presó, on sovint es radicalitzen realment. Davant d’espais infranquejables el repte, per l’amenaça, augmenta exponencialment, perquè també ho fa la mateixa amenaça. En aquest sentit, les mesures no poden ser mai específicament policials, han de ser producte d’acords de les diferents administracions i actors implicats, ha de ser un pla de país.

Jofre Montoto, Director extremisme.org