Gihadisme : Organitzacions

En aquest apartat estan incloses organitzacions no explícitament gihadistes, però que pertanyen a l’entramat ideològic que desemboca en el gihadisme.

Abu Hafs al-Masri, Brigades de: nom utilitzat per a reivindicar atemptats com els atacs de l’11-M a Madrid el 2004, i del 7-J a Londres el 2005, entre altres, així com una apagada elèctrica que es va patir als Estats Units i que va ser resultat d’una avaria. No està clar si el grup existeix realment o és una pantalla, o un simple fenomen d’imitació. El nom correspon al considerat cap militar d’Al Qaeda, mort en un atac aeri dels Estats Units el novembre de 2001.

Abu Sayyaf Organization: grup gihadista filipí creat a principis dels noranta i afiliat a Al Qaeda, escindit de l’organització musulmana Front Moro d’Alliberament Nacional, que volia un Estat propi pels musulmans de Filipines. Creat per Abdurajak Abubakar Janjalani, mort el 1996, que es va radicalitzar a l’Orient Mitjà, els seus lligams amb Al Qaeda des dels temps de la guerra afganesa contra els soviètics, i la seva relació amb diversos atemptats islamistes converteixen aquest grup en una de les branques de gihadisme global que s’amaga darrere unes reivindicacions territorials. Pels seus camps d’entrenament hi han passat terroristes participants en els atacs de l’11-S i en la xarxa d’Al Qaeda a Espanya. El líder actual és Isnilon Totoni Hapilon, qui, el juny de 2016, DAESH va nomenar-lo Emir del grup en un vídeo. Els mètodes del grup són els propis del gihadisme, amb atacs suïcides i matances de civils, a més de segrests i pirateria.

Al Qaeda: “la base”. Organització gihadista. La seva intenció és la de crear un califat islàmic mundial basat en la Xaria, i per a fer-ho utilitza el terrorisme indiscriminat. Va ser creada el 1989 pel saudita Ossama Bin Laden a Pakistan, com a evolució d’una entitat anomenada “Oficina de Serveis” amb seu a Peshawar (Pakistan), i que estava dedicada a ajudar als que anaven a lluitar contra els soviètics a Afganistan. Des dels seus inicis, Al Qaeda s’ha mostrat hereva de l’islamisme més radical, seguint les idees de Saïd Qotb, i Sayid Abdul Ala Mawdudi. També s’ha expandit a nivell internacional gràcies als veterans de la guerra afganesa contra els soviètics. En tant que hereva d’aquest conflicte, i malgrat diversos atemptats com els duts a terme contra les ambaixades dels Estats Units a Kènia i Tanzània el 1998, no va ser fins els atacs de 11-S que va ser perseguida a nivell internacional, tallant-li les fonts de finançament. El febrer de 1998 va signar una declaració de guerra santa juntament amb altres organitzacions gihadistes, tot creant el “Front Islàmic Mundial pel Combat contra els Jueus i els Croats”, en la que es cridava a assassinar jueus i nord-americans i qualsevol que fos el seu aliat, arreu del món. La intervenció de la coalició internacional a Afganistan va provocar el replegament de l’organització, tot i que ha pogut obrir diverses “franquícies” en diferents zones i països. Després de la mort de Bin Laden per les forces especials dels Estats Units, Ayman al-Zawahiri ha dirigit l’organització fins a dia d’avui.

Al Qaeda del Magreb Islàmic: constituït el 2007 per la unió de diversos grups gihadistes que operaven en els països d’aquesta zona, el més important dels quals era el Grup Salafista per la Predicació i el Combat algerià, però també altres grups: Tunisian Combat Group, Moroccan Islamic Combatant Group (GICM), Libyan Islamic Fighting Group (LIFG), així com membres de les Gamma Islamiyya egipcies. Tot i estar organitzats en tota la zona del Sahel i d’haver protagonitzat enfrontaments amb les forces de seguretat de diferents països, el grup ha centrat l’atenció internacional pels segrestos de ciutadans europeus, el rescat dels quals ha proporcionat a la banda grans quantitats de diners. Ha amenaçat a diversos estats europeus, com França i Espanya. Reivindica habitualment la recuperació per a l’Islam d’Al-Andalus en els seus comunicats. L’algerià Abu Musab Abdel Wadoud, llicenciat en matemàtiques, està assenyalat com a Emir o líder del grup, tot i que aquest controlaria bàsicament l’antiga estructura del GSPC, ja que la quantitat de grups i amplitud de les zones en que actuen fan molt difícil establir una sola direcció.

Al Qaeda de la Península Aràbiga: nascut el 2009 de la unió de diversos grups que actuàven en aquesta zona, com l’Islamic Army of Aden and Abyan, així com grups de gihadistes fugits d’Aràbia Saudita, i antics mujahidins provinents d’Afganistan. La unificació de tots aquests es va produïr sota la figura de dos ex-presoners de Guantànamo, Said Ali al-Shihri que va passar-hi sis anys, i Ibrahim Suleiman al-Rubaysh, que va ser transferit de la mateixa presó a les autoritats saudites per a participar en un programa de “rehabilitació”, d’on va fugir.

Al Qaeda a Iraq: Tanzim Qa’idat al-Jihad fi Bilad al-Rafidayn (QJBR) “Organització del Gihad al País dels Dos Rius”: sorgit a l’octubre de 2004 de la unificació de diversos grups insurgents de sunnites iraquians que es van posar sota les ordres de Bin Laden. El primer líder en va ser el jordà Abu Musab al-Zarkawi. Després de la mort d’aquest, i del seu successor, en va prendre el comandament Abu Bakr el Bagdadi. Molts no iraquians van participar en els atemptats dels grup, especialment els que implicaven suïcidi. La crueltat dels seus atacs indiscriminats, així com  la seva radicalitat fonamentalista, el va enemistar amb molts iraquians sunnites, i va debilitat el grup. La seva evolució el va dur a ser el nucli constituent de Daesh.

Jama’at al-Muslimin: (Societat dels Musulmans): nom del grup conegut per la seva denominació popular Takfir wal-Hijra “Excomunió i Exili”. Grup egipci creat per l’enginyer Xukri Mustafà cap a principis de la dècada dels 70. Tractava de dur a la pràctica les teories de Saïd Qotb, i s’expandeix lentament pels suburbis del Caire. La forma sectària del grup i segueix el lideratge únic de Xukri, que divideix l’organització en petits grups comandats per un Emir, anomenant-se a si mateix Emir dels Emirs. Després del segrest i assassinat del ministre d’Assumptes Religiosos, la resposta policial va desmantellar bona part del grup, i Xukri va ser executat el 19 de març de 1978. El grup va continuar les seves activitats, però mutant juntament amb altres grups i personalitats. El més important del seu llegat és el fet de ser la primera organització que tracta de dur a terme les teories de Qutb, duent a la pràctica l’excomunió de tots el mals musulmans, i exercint un exemple que seguirien immediatament altres grups.

Gamaa Islamiya: “grups islàmics” en àrab. Denominació genèrica que es dona, sovint per part de la policia, a grups gihadistes egipcis. Aquests, són responsables de l’intent d’assassinat del president egipci Hosni Mubarak a Etiopia el 1995, així com de la massacre de Luxor, en que van assassinar 58 persones, entre turistes i egipcis. Membres del grup van participar en la guerra d’Afganistan, i van contribuir a la creació del Grup Islàmic Armat, i posteriorment del Grup Salafista per la Predicació i el Combat algerians. Un del seus líder espirituals, el Xeic Cec, Omar Abdel-Rahman, va ser l’ideòleg del primer atac contra el World Trade Center de Nova York el 1993 amb la col·locació d’un camió-bomba que va provocar sis morts i centenars de ferits. Les Gamma segueixen actuant, especialment al Sinaí, tot i que una part dels seus membres van iniciar un procés de pau el 2003, que va culminar amb l’alliberament d’uns 2000 membres i la constitució d’un partit polític, Hizb el-Benaa wa el-Tanmia, (Partit del Desenvolupament i la Construcció), que va concòrrer a les eleccions en una coalició, aconseguint escons al Parlament egipci.

Grup Islàmic Armat (GIA): al-Jama’ah al-Islamiyah al-Musallaha. Grup gihadista algerià nascut com a branca armada del Front Islàmic de Salvació (FIS). Va iniciar una veritable guerra civil el 1992 quan el FIS va ser il·legalitzat. Molts dels seus membres eren veterans de la guerra afganesa contra els soviètics. A Algèria es van convertir en una força ultraradical que, per exemple, assassinava periodistes perquè escrivien en francès. Va dur a terme matances i mutilacions. El 1994 va col·locar bombes al metro de París i va segrestar un avió d’Air France. S’en va escindir una part, la més radical, que va formar el Grup Salafista per a la Predicació i el Combat (GSPC), el qual va esdevenir l’organització base sobre la que es va formar Al Qaeda del Magreb Islàmic.

Grup Salafista per la Predicació i el Combat (GSPC): al-Jamaa`atu l-Salafiyyatu li l-Da`wati wa l-Qitaal. Escissió del GIA produïda cap a 1998. Tant les tensions internes d’aquest grup, com l’inici d’un procés de pau a Algèria, així com les acusacions de matances de civils cap a membres del GIA, van provocar l’escissió. El GSPC es defineix com a grup jihadista i té connexions a diversos països d’Europa on s’han detingut membres del grup. El seu primer líder va ser Hassan Hattab, antic paracaigudista i mecànic de professió. El 2007, sota la direcció d’Abu Musab Abdel Wadoud, va anunciar que es convertia, juntament amb altres grups del Magreb, en Al Qaeda del Magreb Islàmic.

Al-Shabaab: Harakat Shabaab al-Mujahidin, “Moviment de la Joventut Guerrera”. Braç armat de la Unió de Tribunals Islàmics, Ittihād al-mahākim al-islāmiyya. Aparegut el 2006, s’estableix en el caos de la guerra civil que pateix Somàlia de fa dècades. Controla territoris on aplica la Xaria més estricta, i porta a terme atacs contra la presència internacional tant a la pròpia Somàlia com a Kenia, on ataca a Metges Sense Fronteres. Amb lligams amb al-Qaeda, de la que rep entrenament, finançament i lideratge, ha patit escissions i enfrontaments intern que l’han debilitat, però segueix mantenint territori sota control a Somàlia. Manté lligams amb DAESH.

Jemaah Islamiya: organització jihadista creada el 1993 per Abu Bakar Bashir. El seu àmbit d’actuació és el sud-est asiàtic, comprenent Indonèsia, Malaisia, Singapur, Brunei i Les Filipines. Aquest grup ha col·laborat amb Al Qaeda, i el Grup Abu Sayyaf. És el responsable de diversos atacs sanguinaris com els de Bali el 2002 en que van ser assassinades 202 persones, l’atac a l’ambaixada Australiana a Jakarta el 2004, assassinant 8 persones i ferint-ne unes 150, i de nou a Bali el 2005 amb 20 assassinats més. Tots aquests van ser duts a terme per terroristes-suïcides. Els lligams que manté amb Al Qaeda el fan col·laborador de diversos atacs més com el del USS Cole, entre molts altres.

Lashkar-e-Taiba (LeT): “Exèrcit del Purs”, grup jihadista pakistanès creat el 1990, molt probablement amb el suport dels serveis secrets pakistanesos. Ha dut a terme atacs contra la Índia sota l’excusa de la reivindicació del Caixmir. És responsable dels atacs a Bombai del 2008 en que van assassinar prop de 200 persones. Segueix protagonitzant atacs terroristes contra la Índia. És considerat pels governs occidentals un dels grups més perillosos de Pakistan.

Grup Islàmic de Combat Marroquí (GICM): creat sota l’impacte dels atacs de 11-S, aquest grup gihadista va participar en els atacs de Casablanca el maig de 2003 (45 morts), i amb l’11-M a Madrid el 2004. Liderat per veterans de la guerra d’Afganistan, membres d’aquesta organització han estat detinguts a diversos països europeus. Les forces de seguretat marroquines van estar a punt de desmantellar-lo. Les restes es van unir a AQMI. La xarxa creada a Europa ha enviat terroristes suïcides a Iraq. El fundador principal va ser Abdelkrim al-Medjati, que es va anomenar Emir del grup tant a Marroc com a Europa. Va ser detingut 2005 a Aràbia Saudita.

Unió de Tribunals Islàmics: Ittihād al-mahākim al-islāmiyya (Council of Islamic Courts), entitat creada el 2000 per la unió de tribunals islàmics de diferents districtes i regions de Somàlia, davant el caos i la manca d’estabilitat de cap mena en el país. En depenien diversos grups armats que van confluir en Harakat Shabaab al-Mujahidin. Imposa la més estricta llei islàmica en els territoris sota el seu control. Té lligams amb Al Qaeda. La seva intenció és fer-se amb el control de tot el territori de Somàlia per a instaurar-hi un règim islàmic.

Grup de Combat Tunisià: organització gihadista tunisiana. Va passar a formar forma part d’Al Qaeda al Magreb Islàmic. Entre els seus membres hi havia ex-combatents de la guerra contra els soviètics a Afganistan. Un dels seus fundadors, Tarek Ben Habib Maaroufi, va ser detingut a Bèlgica acusat d’haver facilitat els passaports als assassins del líder de l’Aliança del Nord, Ahmed Sha Mansur, acció atribuida a Al Qaeda.

Talibans: Nom dels estudiants de les madrasses. Com a entitat política van aparèixer a Afganistan per a combatre el caos que va significar la guerra civil que va seguir a la sortida dels soviètics. En un principi van ser benvinguts per una població farta d’inseguretat i abusos per parts dels diferents bàndols, senyors de la guerra i grups de delinqüents. La seva base és majoritàriament d’ètnia Paixtun, però també tenen una alta composició de joves sortits de camps de refugiats, sovint sense família, que havien estat educats en el wahabbisme i la doctrina deobandi. Quan es van fer amb el poder van aplicar la seva visió ultrarigorista i conservadora de l’Islam, especialment pel que fa a l’aplicació de la Xaria. El 1996 es van fer amb el poder de tres quartes parts del país i van declarar l’Emirat Islàmic d’Afganistan. Van donar aixopluc a líders gihadistes com Bin Laden, i van permetre l’establiment de camps d’entrenament per a gihadistes de tot el món. Després dels atemptats de l’11 de setemebre de 2001, la intervenció dels Estats Units va fer caure el seu règim en poques setmanes. Des d’aleshores duen a terme una guerra contra el govern afganès i la presència estrangera. Hi ha hagut converses per a iniciar un procés de pau, però sense èxit. El seu màxim líder va ser el Mullà Omar, qui va seguir dirigint el grup fins la seva mort l’abril de 2013., tot i que van mantenir-ho en secret durant dos anys.

Boko Haram: grup gihadista de Nigèria. Tot i que el nom original del grup és Jamā’atu Ahli is-Sunnah lid-Da’wati wal-Jihād, que significa “Grup de la Gent de la Sunna per a la Dawa i el Gihad”, és més conegut pel nom de l’anunciat, que es tradueix majoritàriament per “l’educació occidental és pecat”. És el resultat de l’evolució del grup de seguidors de Mohammed Yusuf, un clergue salafista que va crear una escola islàmica a Maiduguri, capital de l’Estat de Borno, al nord-est del país el 2002. A l’escola hi anaven fills de famílies de tot Nigèria, així com de països del voltant. L’escola va esdevenir el centre d’un conglomerat d’instal·lacions que acollien els alumnes. També va educar a joves sense feina o família, i va atraure militants islamistes de la zona. Els alumnes i seguidors van anar estenent la ideologia de l’escola per tota la regió, per mitjà de la prèdica durant uns set anys, amonestant a la població, seguint una “vida islàmica” i negant-se a obeir les lleis del país. L’actitud cada cop més agressivament militant va dur a enfrontaments amb les autoritats, i el 2008, la policia va trobar armes en poder de seguidors de Yusuf i el va detenir. Aquest va morir en custòdia quan tractava d’escapar segons les autoritats. La repressió estatal causava matances i enfrontaments cada cop més forts amb els seguidors de Yusuf. Els successor d’aquest, Abubakar Shegau, va reorganitzar el grup, va alliberar militants de les presons, i va iniciar una campanya d’atacs per tot el país. El 2011 van fer pública la seva aliança amb Al-Qaeda. Ataquen tant a entitats governamentals com a membres d’altres religions, de les que han dut a terme massacres, com cremar esglésies amb els feligresos a dintre. Utilitzen terroristes suïcides en els seus atacs, i han fet servir nens en nombroses ocasions. També són coneguts pels seus segrestos, especialment el d’un grup de 276 nenes d’una escola l’abril de 2014. Ha dut els seus atacs a Camerun, Níger i el Txad, i manté zones sota el seu control a Nigèria, però també en zones fronteres amb aquests països. El 2016, Abubakar Shegau va emetre una gravació en la que donava el seu suport a DAESH. El grup, tot i algunes dissensions internes, té milers de militants, fins a 9.000 o més, segons les fonts, fortament motivats i segurs en les seves zones del nord-est de Nigèria. Tot i l’actuació de la policia i l’exèrcit nigerians, i el suport d’alguns països en el combat contra Boko Haram, especialment els Estats Units, aquest prossegueix amb les seves activitats terroristes, atacant especialment civils indefensos de confessió no musulmana, tot i que aquests també són objectius del grup.

Militants de Boko Haram

DAESH/ISIL/ISIS: Acrònim d’Estat Islàmic del Llevant i Síria: ad-Dawlah al-Islāmiyah fī ‘l-ʿIrāq wa-sh-Shām; Islamic State of Iraq and the Levant; Islamic State of Iraq and Syria. Grup gihadista sorgit d’una escissió d’Al Qaeda a Iraq i Síria, entre el 2013 i 2014. Encapçalat per Omar Bakr al-Baghdadi fins a la seva mort en un bombardeig dels Estats Units el 27 d’octubre de 2019, ha significat una renovació de l’estratègia del gihadisme, tant pels seus mètodes de propaganda, com per la seva capacitat de cometre atemptats indiscriminats contra població civil occidental, amb l’ús d’objectes quotidians com cotxes, camions o ganivets. Per primer cop des de la caiguda de l’Afganistan dels Talibans, DAESH va ser capaç de fer-se amb un ampli territori i dominar-lo, tractant de construir un estat. En aquest hi havia des de sistemes de presons, fins a ensenyament reglat, a més de policia, recapta d’impostos, gestió d’infraestructures…Van establir també fonts de finançament tals com el tràfic de petroli i d’obres d’art, així com els segrestos. L’atractiu de viure en una societat veritablement islàmica, va dur a homes i dones de tot el món a viatjar al territori controlat per DAESH i combatre per a aquest. La forma de governar un Estat modern ha canviat des de les èpoques de l’Islam primigeni, així que DAESH es va veure obligat a manllevar recursos, per exemple, els llibres escolars sovint eren els mateixos que a Aràbia Saudita, o a innovar en l’aplicació de justícia (cremant un aviador com a forma d’acomplir l’ull per ull). A més d’utilitzar els càstigs físics, es va reduir a la condició d’esclaus a membres d’altres religions, les dones sovint com a esclaves sexuals que es venien i revenien, així com una veritable neteja ètnica/religiosa en aquells territoris que dominava. La destrucció de tresor artístics i arquitectònics perfectament planificats, van ser una forma de mostrar al món quina era la visió del grup de com havia de ser un món regit per ells. En aquest sentit, la propaganda de DAESH ha representat una passa endavant en el màrqueting del terror, amb assassinats massius filmats de formes perfectament estudiada per a causar l’impacte desitjat, utilitzant simbologia específica, com les granotes taronges semblants a les utilitzades a Guantánamo, l’absoluta submissió dels assassinats, l’ús de ganivets, la imatge de soldats del Califat…Especialment exitosos han estat els vídeos fets en format videojoc, de fet, un calc d’alguns dels més populars, que permeten a un adolescent tenir la sensació que es troba enmig del combat. Aquesta propaganda estava molt orientada a donar identitat com a soldat i com a musulmà, a joves, especialment a Occident, que es trobaven en situació de vulnerabilitat i podien sentir-se, a través d’aquesta propaganda, membres d’una comunitat major i, sobretot, poderosa. El 2017, diverses potències occidentals, concretament els Estats Units, però també britànics i francesos, inicien una ofensiva contra DAESH fent us de les forces especials, i sobretot de les milícies kurdes. Per la seva banda, Rússia, inicia també una ofensiva, de la ma de les forces sirianes fidels al règim d’Assad. Aquests atacs han portat a la mort de l’autoanomenat Califa, Abu Bakr al-Baghdadi el 2019, substituït per Abu Ibrahim al-Hashimi al-Qurashi, i a la pèrdua del territori que controlava el grup. Durant el seu establiment, DAESH va substituir al-Qaeda com a organització referent del gihadisme global, de manera que algunes organitzacions van jurar-li fidelitat quan anteriorment l’havien jurat a al-Qaeda, com Boko Haram. Fortament afeblit i reduït, cal veure cap a on evolucionarà DAESH i si serà capaç de subsistir.

Últimes Notícies