Gihadisme : Líders

En aquesta secció tractem figures que han estat, o són, líders d’organitzacions gihadistes, o d’influència en la configuració d’aquest. Certament, hi ha individus que hem tractat a la secció d’intel·lectuals que també podem considerar líders, però ens hem decantat per separar-los per la seva producció intel·lectual i pes històric

Hassan al-Bana: egipci, nascut el 1906, mestre de professió. El 1928 crea els Germans Musulmans com a reacció a la presència britànica que considera posa en perill els modes de vida islàmics, així com a la caiguda del califat turc, darrer gran govern de tradició islàmica. Els dos primers plantejaments d’al-Banna formaran les reivindicacions bàsiques, de l’islamisme radical: l’Alcorà com a Constitució i la Xaria com a únic corpus legal. Proclama una judeofòbia molt radical i encoratja a atacar a jueus i cristians. Es posiciona al costat de l’Alemanya nazi a qui tracta d’ajudar durant la segona guerra mundial. Organitza l’enviament d’homes i armament a Palestina per a lluitar contra l’establiment de l’estat d’Israel. El 1948 un membre dels Germans Musulmans assassina el primer ministre egipci, tres mesos després, el febrer de 1949, al-Banna és assassinat per un agent del govern. A la seva mort, els Germans Musulmans tenen més d’un milió de militants a tot el món, i seus a la majoria de països àrabs així com a París.

Mohammed Qutb: egipci. Germà de Saïd Qotb i membre dels Germans Musulmans. Els seus escrits segueixen la línia dels del seu germà, però sense arribar a la seva importància teòrica i doctrinal. Després de complir condemna a Egipte, va fugir a Aràbia Saudita on és professor d’estudis islàmics a la King Abdulaziz University de Jeddah. Bin Laden va ser un dels seus alumnes.

Hassan al-Turabi: sudanès nascut el 1932 en una família de dignataris religiosos. Va llicenciar-se en dret a Khartum i va ampliar estudis a Londres, on es va doctorar. Convertit en degà de la facultat de dret de Khartum, va fundar el “Front de la Carta Islàmica” el 1964, seguint el model dels partits comunistes. Els primers resultats electorals d’aquests van ser ben pobres, però la seva influència va anar creixent. El 1985 crea el “Front Nacional Islàmic”, amb gran èxit. La feina d’infiltració en tots els estaments del Sudan, incloent l’exèrcit, amb el suport econòmic de les monarquies de la península aràbiga, van dur-lo a aquests resultats. Turabi ja era ben conegut per les seves idees islamistes i la intenció de proclamar un estat islàmic. El cop d’estat de 1989 el va consagrar com a l’ideòleg de la islamització del país, que es trobava en permanent conflicte entre el nord musulmà i el sud cristià i animista. La repressió del nou règim va ser brutal, amb tortures i desaparicions, que van ser justificades per Turabi, ja convertit en una figura clau a Sudan. A principis de la dècada dels 90, va donar refugi i suport a islamistes d’arreu, entre ells Bin Laden i els gihadistes egipcis. Va fundar la Conferència Popular Àrab i Islàmica el 1991, en que reunia organitzacions islàmiques com Hamas, les diverses “Gihad Islàmica”, i Hezbolla, entre d’altres, però també organitzacions laiques com l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, fet que li va donar popularitat entre les organitzacions d’esquerres que es definien antiimperialistes. Les polítiques seguides pel govern de Sudan van anar provocant el seu aïllament internacional, així com pressions per la presència de terroristes en el seu territori. Aquesta situació va provocar canvis en algunes polítiques del govern que, malgrat tot, va seguir amb la seva guerra d’extermini contra les minories cristiana i animista. El 1999 Turabi va ser empresonat, començant el seu declivi en el si del règim, amb entrades i sortides de la presó, i sent acusat de participar en les organitzacions islamistes més radicals que han protagonitzat atacs contra el govern.

Ossama bin Laden: nascut el 10 de març de 1957 a Aràbia Saudita. Fill d’un emigrant iemenita analfabet que va fer una gran fortuna en la construcció i que va ser l’encarregat de la reforma de La Meca. Als 14 anys comença la seva radicalització religiosa. Als 16 es fa membre dels Germans Musulmans. Als 17 es casa per primer cop amb una noia de 14 anys. Comença estudis de ciències econòmiques a la universitat King Abdul Aziz a Jeddah (Aràbia Saudita) el 1976. A la universitat coneix l’obra de Saïd Qotb, de qui es fa admirador, i assisteix a les classes que imparteix el germà d’aquest, Mohammad Qotb. El 1982 es casa per segona vegada com a forma de reivindicar la poligàmia. Combina els estudis amb el treball a una de les empreses de la família, on en comptes d’actuar com a directiu, treballa conduint maquinària i fa feines d’operari. El 1984 viatja a Pakistan i Afganistan -tot i que ell assegura que hi havia anat anteriorment, no hi ha proves ni testimonis d’això- i coneix Abdulah Azzam de qui es converteix en deixeble i qui en lloa les virtuts exemplars pel seu estil de vida molt humil, i la seva disposició a ajudar els mujahidins econòmicament. Retorna a Jeddah, on converteix les seves propietats en llocs de pas, acollida i refugi de mujahidins i islamistes radicals. Quan torna a Pakistan crea conjuntament amb Azzam “l’Oficina de Serveis” (Makhtab al-Khadamat) amb seu a Peshawar. Aquesta és utilitzada per a ajudar als mujahidins en tots els aspectes: finançament, acollida, refugi, lloc de pas, etc. Per al seu finançament es creen empreses i entitats que posteriorment seran utilitzades per Al Qaeda. També serveix per a crear uns contactes internacionals que formaran la xarxa del gihadisme global. El 1985 participa en alguna operació de combat a Afganistan. El 1986 coneix Ayman al-Zawahiri. La influència d’aquest i el grup dels “egipcis”, serà molt important en la configuració d’al Qaeda. El novembre de 1989 és assassinat Azzam per mitjà d’un cotxe bomba. Sens el seu mentor, Bin Laden funda al-Qaeda. Col·labora amb els serveis secrets saudites enviant mujahidins a combatre on aquests els interessa. Quan Iraq envaeix Kuwait posa els seus homes a disposició del govern saudita per a lluitar contra Iraq, però és rebutjat tant per aquest com, posteriorment pel clergat. Certament, les forces de Bin Laden no eren rivals per al poderós exèrcit iraquià, i la ingenuïtat de Bin Laden que afirma que si van vèncer els soviètics a Afganistan podran fer-ho amb els iraquians, provoquen les burles dels seus interlocutors. La presència de tropes dels Estats Units és considerada per ell com un greu pecat i l’enfronta al govern del seu país que li retira el passaport. Amb tot, el març de 1992 viatja a Afganistan, però la situació de guerra civil que s’hi viu, amb l’enfrontament entre les diverses faccions i senyors de la guerra, juntament amb el seu enlluernament pel règim sudanès, provoquen que marxi a aquest país. Allà crea empreses i treballa pel govern, però no atura la seva activitat militant, recluta combatents, prepara atemptats, es finança. El 1995 trenca públicament i denuncia el règim Saudita. Pocs mesos després es produeixen atemptats en aquest país que li són atribuïts. Les seves activitats esdevenen un problema pel règim sudanès que rep pressions d’Egipte, d’Aràbia Saudita i dels Estats Units per a que persegueixi els gihadistes, de manera que el maig de 1996 s’entorna a Afganistan on, una nova força, els Talibans, estan fent-se amb el poder. Després d’uns mesos d’incertesa, el Mula Omar envia una delegació a interessar-se per Bin Laden, a qui precedia la seva fama i el converteix en el seu protegit. El febrer de 1998 Bin Laden i Zawahiri, entre d’altres fan pública la fatwa i la formació del “Front Islàmic Mundial contra els Jueus i els Croats” i declaren el Gihad global. A partit d’aquí Al Qaeda reneix i comença la seva activitat més mortífera amb els atemptats contra el USS Cole i les ambaixades dels Estats Units a Kènia i Tanzania. Els atacs de l’onze de setembre de 2001 contra els Estats Units provoquen que aquests envaeixin Afganistan després de la negativa dels talibans de lliurar-los Bin Laden. Aquest, ha d’amagar-se i dirigeix la seva organització des de la clandestinitat fins que el 2 de maig de 2011 és mort per les forces especials dels Estats Units a Abbottabad, Pakistan.

Aiman al-Zawahiri: egipci, metge de professió. Va participar en l’assassinat de Sadat. Salvatgement torturat, va conduir a la detenció d’un dels caps militars de l’operació, Essam al-Qamari. Durant el judici va ser el líder dels més de 300 acusats, i va denunciar tant les tortures com la seva condició de musulmans lluitadors que no es rendirien. Va passar tres anys a la presó. En acabar la condemna va marxar a treballar a Kuwait per la Mitja Lluna Roja. D’aquest país va passar a Pakistan, on va entrar en contacte amb Bin Laden. Enfrontat amb els Germans Musulmans i Abdulah Azzam, es sospita que pot estar darrera l’assassinat d’aquest. El 1993 va viatjar als Estats Units per a fer una gira de recaptació de fons. Durant els anys noranta viu a Sudan, viatja per les antigues repúbliques soviètiques i visita Bòsnia, mentre segueix en contacte amb les Gamm’a Islamiyya egipcies. Se’l relaciona amb els atemptats contra ministres del govern egipci i contra turistes, entre ells els atemptats de Luxor el novembre de 1997, en que van ser assassinats 58 turistes i quatre egipcis. El febrer de 1998 signa, juntament amb Bin Laden, la “Declaració de Guerra Santa contra els Croats i els Jueus”, elaborada pel “Front Islàmic Mundial contra els jueus i els croats”, de la que es creu que n’és l’autor material. Ocupa la posició de número 2 d’Al Qaeda, i se’l relaciona amb tots els atemptats duts a terme per aquesta organització. És autor de diverses obres gihadistes. Actualment segueix en la clandestinitat, com a substitut de Bin Laden.

Khalid Sheikh Mohammed: kuwaitià fill d’una família d’emigrants pakistanesos. Es va llicenciar en enginyeria mecànica a la universitat A&T de Carolina del Nord. El 1986, un cop acabats els estudis, es va traslladar a Afganistan per a lluitar contra els soviètics. Va ser secretari personal d’Abdul Rasul Sayyaf, un dels líders d’aquella guerra més afavorit pels saudites. Implicat en el primer atac contra el World Trade Center de Nova Iork el 1993 en que hauria donat diners al seu cosí (algunes fonts diuen que nebot) Ramzi Yousef. Amb aquest, va ser un dels creadors del Projecte Bojinka, operació que volia assassinar el Papa durant el vol que el duia a Filipines estavellen tan avió contra el que viatjava el Pontífex. Quan, el 1996, coneix Bin Laden, li ofereix els plans d’aquella operació, donant així inici als atemptats de l’11-S. Es converteix en cap d’operacions d’Al Qaeda fins a la seva detenció a Pakistan el 2003. Transferit a Guantànamo, ara és en una presó secreta d’alta seguretat als Estats Units.

Xeic Omar Abdul Rahman: egipci nascut el 1938. Cec des de nen a causa de la diabetis, és conegut com el “Xeix cec”. Graduat en estudis islàmics per la universitat d’Al Azar d’El Caire. Membre dels Germans Musulmans. Líder espiritual de la Gamma Islamiyya. Relacionat amb l’assassinat d’Annuar el-Sadat el 1981. Va ser empresonat i torturat per aquesta causa juntament amb Ayman el-Zawahiri. Després d’estar tres anys a la presó, va viatjar a Pakistan, on va conèixer Abdulah Azzam i va col·laborar amb “l’Oficina de Serveis”. El 1990 s’instal·la als Estats Units per a dur a terme tasques de finançament de l’organització. Predica en diverses mesquites de Nova York. Els seus sermons són vitriòlics anti-americans i anti-jueus. Arriba a emetre una fatwa en la que declara lícit robar i matar jueus als Estats Units. Amb un grup de devots, porta a terme l’atac contra el World Trade Center de Nova York el febrer de 1993 en que són assassinades sis persones i més de mil resulten ferides. Detingut el juny del mateix any amb nou terroristes més, va ser condemnat a cadena perpètua. Tot i estar empresonat, se’l considera responsable intel·lectual dels atacs contra turistes a Egipte el 1997.

Abu Dadah: sirià de nom real Imad Eddin Barakat Yarkas, i nacionalitzat espanyol. Antic membre dels Germans Musulmans a Síria, és considerat el líder d’Al Qaeda a Espanya. Va participar en la preparació dels atacs de 11-S, i va organitzar reunions prèvies a aquests a Salou i Madrid. Arrestat el novembre de 2001, va ser condemnat a 27 anys de presó per les seves activitats terroristes. Se’l relaciona amb l’enviament de diners a Al Qaeda i de facilitar militants a aquesta organització, molts dels quals haurien rebut entrenament a Afganistan. Se l’ha acusat d’estar darrere dels atacs de 11-M de 2004, però no s’ha pogut provar aquest fet.

Últimes Notícies