Extrema Dreta : Organitzacions

Acción Radical

Grupuscle d’extrema dreta, autodefinit com “nacional-revolucionari, que es creà a València el 1988. Entre la seva militància destacà la presència d’un contingent notable de caps rapats. Organitzà el “Concierto por la Raza Fallas’92”. El 1995 el grup es va dissoldre després d’una operació policial i el judici a alguns dels seus integrants, entre els quals es trobava Manuel  Canduela, qui posteriorment lideraria la formació Democracia Nacional (DN).

Alba Daurada

Partit polític neonazi grec creat el 1985 liderat per l’ex militar Nikolaos Michaloliakos. Nostàlgics del règim dictatorial, el partit es va significar per difondre un ideari ultranacionalista i anti immigració. Advocà obertament per retorn a una dictadura militar. Després de dècades d’ostracisme el 2012 va accedir al Parlament grec després d’obtenir el 7% dels vots i 21 diputats, esdevenint la tercera força política grega. Va recollir el vot del desencís generat per la greu crisi econòmica que va colpir el país. L’octubre de 2020 el Tribunal d’Apel·lacions d’Atenes va ser considerar la formació com una organització criminal. El judici a la cúpula del partit s’havia iniciat arran de l’assassinat de l’activista antifeixista Pavlos Fyssas.

Blood & Honour

Lema de les Joventuts Hitlerianes que va ser adoptat el 1987 per la publicació homònima de referència de l’escena musical anticomunista britànica. El 1987 es convertí en la principal organització que aglutinà els caps rapats neonazis a nivell internacional. Posteriorment, prenent com a referent el model britànic es crearen divisions autònomes arreu del món. El seu nom s’inspirà en el lema Blut und Ehre (sang i honor) que duien inscrites les dagues de les Schutzstaffeln[SS]. Un dels seus líders fou el cantant del conjunt Skrewdriver, Ian Stuart. El logotip de B&H fou una runa-esvàstica de tres braços, que posteriorment esdevingué l’emblema de l’organització racista sud-africana Afrikaner Weerstandsbeweging [AWB]. Edità una publicació homònima.

British Movement

Organització neonazi fundada el 1968 a Gran Bretanya per Colin Jordan. S’inspirà en l’antecessor National Socialist Movement [NSM]. La seva activitat es centrà en l’activisme de carrer, la difusió de propaganda mitjançant publicacions com British Patriot o The Phoenix i la pràctica de la violència dels seus militants, la majoria dels quals eren caps rapats. No s’interessà per la lluita electoral i propugnà un activisme de carrer de caire violent que afavorís una radicalització social i aboqués al país a una guerra racial. L’escissió d’un sector rellevant de la seva militància, que el 1982 abandonà el partit per integrar-se al British National Party (BNP) comportà el seu declivi definitiu. Finalment, va ser dissolt el 1983.

British National Party

Partit polític britànic fundat el 1982 per John Tyndall arran d’una escissió del National Front. Esdevingué un dels partits més rellevants de la ultradreta britànica d’ençà finals dels anys setanta. Es caracteritzà pel seu discurs ultranacionalista exaltat i la defensa d’un nacionalisme ètnic que basculà de l’antisemitisme inicial a la islamofòbia. Posteriorment, de la mà de Nick Griffin assolí un cert èxit electoral mitjançant un discurs més moderat focalitzat en la immigració que li atorgà major visibilitat social. El 1993 va obtenir el seu primer representant local. A les eleccions generals de 2010 va aconseguir més de mig milió de vots. Un anys abans, explotant un euro escepticisme de to populista, va obtenir dos escons al Parlament Europeu. Per tot plegat es convertí en el partit britànic d’extrema dreta amb major èxit electoral. La destitució de Griffin el 2014 arran de la seva mala gestió financera va dur el partit al declivi provocant diverses escissions i l’aparició de formacions com Britain First, English Defence League o National Action.

Casa Pound Italia

Moviment polític associat a l’anomenada destra social italiana que el desembre de 2003 transcendí en ocupar un edifici propietat de l’Estat al centre de Roma. Pren el seu nom del poeta nord-americà simpatitzant del feixisme mussolinià Ezra Pound, no debades els seus militants s’autoanomenaren “Feixistes del tercer mil·lenni”. L’organització, presidida per Gianluca Iannone, desenvolupà pràctiques inèdites en l’àmbit de l’extrema dreta (beneficència per autòctons, ocupació d’immobles, tasques humanitàries com a ONG…) esdevenint un model de referència a nivell europeu. Aportà propostes renovadores que actualitzaren el discurs de l’extrema dreta italiana, mantenint, però, l’emmirallament vers l’etapa de la República Social Italiana (1943-45). Posteriorment, es transformà en partit polític i des de 2013 participà a les eleccions sense obtenir, però, resultats rellevants.

Combat 18

Grup d’acció directa d’extrema dreta britànic gestat a inicis de la dècada dels noranta dins les files del British National Party [BNP]. L’acrònim 18 respon a la primera i vuitena lletra de l’alfabet, sigles que amaguen les inicials d’Adolf Hitler. Sota el lideratge de Paul Charlie Sargent, C18 es caracteritzà per practicar una extrema violència contra grups ideològicament contraris o realitzant accions tàctiques pròpies de la guerrilla urbana, inspirades en l’obra The Turner Diaries de William Pierce, contra llibreries o clubs gais. S’organitza en cèl·lules autònomes o individuals que actuen independentment seguint les consignes del que es coneix com Leaderless Resistance.

Hammer skins

Organització de caps rapats neonazis creada el 1987 als Estats Units,  inicialment sota el nom Confederate Hammer Skins [CHS]. Els seus membres van participar en diversos actes i marxes racistes. Poc després es creà la seva primera secció, Northern Hammer Skins [NHS]. La seva ràpida extensió motivà que l’estiu de 1994 es fundés l’anomenada Hammer Skin Nation [HSN]. Des de finals dels anys noranta es fundaren capítols, com anomenaren a les seves seccions, a països com Portugal, Nova Zelanda, Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Hongria i l’Estat Espanyol. HSN pren el seu nom dels dos martells creuats que configuren el seu logotip, símbol adoptat d’escenes del film The Wall, dirigit per Alan Parker el 1982, inspirat en un tema del grup de rock britànic Pink Floyd

Jeune Europe

Organització d’extrema dreta gestada a la dècada dels anys seixanta de la mà de Jean Thiriart, líder i principal ideòleg de la mateixa. Va comptar amb filials a diferents països europeus, com Itàlia, França o Espanya entre d’altres. Propugnà un discurs paneuropeu i adoptà la creu cèltica com a símbol identificatiu. El 1964 participà als comicis municipals a Brussel·les. Es va dissoldre el 1969 producte de la pressió policial exercida sobre els seus militants.

Ku Klux Klan

Organització creada en acabar la guerra civil americana per a combatre l’alliberament dels afroamericans. És la primera organització supremacista blanca. Basa la seva activitat en terroritzar la població afroamericana, especialment a les zones rurals dels estats del sud dels Estats Units. La seva influència en la configuració d’organitzacions racistes i supremacistes és bàsica per a comprendre l’evolució d’aquestes ideologies i les organitzacions que les sustenten.

NPD (Partit Nacional Demòcrata d’Alemanya)

Formació política neonazi alemanya creada el 1964 a Hannover a partir de la fusió de partits ultranacionalistes i nostàlgics del règim nacionasocialista, com el Sozialistische Riechspartei o e Deutsche Reichspartei. Tot i comptar amb una mínima representació en algun land restà institucionalment marginal fins que als anys noranta, coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, el col·lapse de l’URSS i la reunificació alemanya, el partit va assolir certa visibilitat social i electoral. Liderat per un ex militar, Udo Voigt, arribà a acords amb formacions similars, com la Deutsche Volksunion (DVU) o els Republikaner. D’ençà l’any 2004 aconseguí representació a diversos parlaments regionals. També va obtenir un cert èxit en les eleccions al Parlament Europeu el 2014 en assolir l’1,0% dels vots i un acte de diputat, que no va poder revalidar el 2019 en rebre només un 0’3% dels sufragis. Va patir diverses temptatives d’il·legalització (2003, 2012 i 2017) que no van reeixir en transcendir que prop d’un terç dels seus dirigents treballaven pel Ministeri de l’Interior i per la seva irrellevància política.

National Front

Partit polític d’extrema dreta fundat el 1967 a Gran Bretanya. Aglutinà membres de Racial Preservation Society [RPS], el British National Party [BNP] d’Andrew Fountaine i John Bean i la League of Empire Loyalists [LEL], a més a més d’altres extremistes procedents de grups més minoritaris com el neonazi Greater Britian Movement [GBM] de John Tyndall. Liderat per l’ex propagandista de la British Union of Fascists [BUF] Arthur K. Chesterton fins el 1971, el partit facilità la convergència i el reagrupament del revisionisme neofeixista i el racial populisme d’extrema dreta contraris a la immigració, dividit i fragmentat d’ençà la desaparició del feixisme d’entreguerres representat per la BUF d’Oswald Mosley. A la dècada dels setanta el NF va guanyar suport social mitjançant un activisme dinàmic als carrers i a la difusió d’un discurs nacionalista racial on es manifestava partidari de la repatriació de la immigració indooccidental. L’arribada al poder de Margaret Thatcher va suposar que el Partit Conservador ocupés el seu espai polític mitjançant l’assumpció d’un discurs anti immigració i la imposició amb fermesa de la llei i l’ordre. El declivi del NF provocà el relleu de Tyndall al capdavant de la formació i originà diverses escissions. Als anys vuitanta enquadrà a diversos caps rapats en la seva branca juvenil, el Youth National Front (YNF).

Rassemblement National

Formació hereva del Front National (FN) francès liderada per Marine Le Pen. El 2018 va prendre aquesta denominació per distanciar-se del partit cofundat el 1972 pel seu pare, Jean-Marie Le Pen, en un intent per mostrar-se com una formació moderada allunyada de l’extremisme precedent. El FN es caracteritzà per explotar un discurs contrari a la immigració, el proteccionisme econòmic i la defensa d’una concreció identitaria nacional limitada als autòctons. Arran dels seus èxits electorals esdevingué l’organització que aglutinà a l’extrema dreta francesa. Com a RN es va presentar per primer cop a uns comicis el 2019, les eleccions al Parlament europeu, obtenint més de cinc milions de sufragis (23,3% dels vots emesos).

CEDHICO