Extrema Dreta : Líders

Giorgio Almirante

Italià, nascut el 27 de juny de 1914 i mort el 22 de maig de 1988. Periodista i polític. Figura de referència del neofeixisme italià i europeu que possibilità la pervivència política i institucional del llegat mussolinià. Fundador del Movimento Sociale Italiano (MSI). Va combatre a la Segona Guerra Mundial i participà a la República Social Italiana (RSI). Va dirigir la revista La difesa de la razza. El 1946 participà en la creació del Fasci di Azione Revoluzionaria i comença a col·laborar amb el setmanari Rivolta Ideale, referent de la dreta política al país. Aquell mateix any la cofundar a Roma el MSI, on ocuparia la secretaria de l’executiva de la formació. El 1947 va ser condemnat per col·laboració amb els nazis i també per apologia del feixisme. El 1969 va tornar a liderar el partit i tres anys més tard assolí un cert èxit electoral en esdevenir la força aglutinadora de la dreta conservadora i radical italianes. L’actuació violenta dels grups neofeixistes extraparlamentaris obstaculitzà la seva estratègia de bastir un espai per a la “gran dreta”. A inicis dels anys setanta va ser investigat i acusat d’un delicte d’instigació pública a l’atemptat contra la Constitució i també per reconstituir el Partit Feixista i col·laborar amb nuclis terroristes d’extrema dreta que operaren durant els anys del plom. El seu successor al capdavant del MSI fou Gianfranco Fini.

Stefano delle Chiaie

Italià, nascut el 13 de setembre de 1936 i mort el 10 de setembre de 2019. Referent del neofeixisme europeu i de la tercera via que propugna una alternativa al marxisme i el capitalisme. Milità al Movimento Sociale Italiano (MSI) on va promoure la corrent Ordine Nuovo que va publicar el butlletí Nuovo Ordine Europeo. El 1960 va fundar el grup neofeixista Avanguardia Nazionale. Protagonitzà l’anomenada estratègia de la tensió mitjançant la seva implicació en diverses xarxes clandestines, com Gladio. Se’l va relacionar també amb els serveis secrets italians. Se’l va relacionar amb l’anomenada trama negra, un entramat terrorista d’extrema dreta. El 1976 va participar als Fets de Montejurra. Va assessorar a diversos governs militars d’Amèrica Llatina en matèria de seguretat, participant també en cops d’estat com el succeït a Bolívia el 1980. Després de ser deportat a Itàlia per ser jutjat per l’atemptat de Piazza Fontana (desembre 1969) fou absolt. També se’l va vincular a la massacre de Bolonya, comesa l’agost de 1980. Pocs anys abans de la seva mort va publicar les seves memòries, L’aquila e il condor. Memorie di un militante politico (2012).

Pim Fortuyn

Neerlandès, nascut el 19 de febrer de 1948 i mort el 6 de maig de 2002. Sociòleg i assagista. Promotor del discurs anti immigració i islamòfob a Centreeuropa. Fundador de Lijst Pim Fortuyn, Llista Pim Fortuyn (LPF). Professor universitari. Homosexual i catòlic. El seu discurs, amb el que assolí uns inèdits i exitosos resultats electorals (prop d’un 35%), s’articulà al voltant de que l’Islam era hostil i aliè a la cultura i la identitat europees. Va situar el debat sobre la immigració i la integració al bell mig de l’agenda política del país. Poc abans dels comicis de 2002 va ser assassinat a mans d’un activista pro drets dels animals. Va publicar obres com Contra la islamització de la nostra cultura (1997).

Nick Griffin

Britànic, nascut l’1 de març de 1959. Referent de l’extrema dreta britànica i president del British National Party (BNP) entre 1999 i 2014, quan va ser expulsat de la formació. Membre del Parlament Europeu entre 2009 i 2014. Assolí una certa projecció mediàtica mitjançat declaracions negacionistes i racistes. Des de finals dels anys setanta milità al National Front (NF), organització neofeixista britànica que abandonà el 1989 atesa la seva radicalització. Va participar en la creació del White Noise Music Club, que promocionà l’escena musical de conjunts integrats per caps rapats neonazis. Juntament amb l’italià Roberto Fiore participà en la gestació d’International Third Position (ITP) que acabà abandonant el 1990. Després de patí un accident que li provocà la pèrdua d’un ull retornà a l’activitat política el 1995 adherint-se al BNP.  Esdevingué l’editor de publicacions com Spearhead o The Rune. Condemnat a nou mesos de presó i una multa de 2.300 lliures el 1998 per distribuir material que incitava a l’odi racial, fou absolt el 2006 després de ser acusat d’uns delictes similars. Posteriorment tractà d’allunyar-se d’aquesta imatge de radicalitat per assumir la presidència de la formació i homologar el seu discurs al de la resta d’organitzacions d’extrema dreta i dreta populista europees. Poc després de perdre la seva acta d’eurodiputat va ser expulsat del BNP, moment en que va fundar el British Unity Party (BUP).

Jörg Haider

Austríac, nascut el 26 de gener de 1950 i mort l’11 d’octubre de 2008. Advocat. Líder del Freitheitliche Partei Österreichs (FPÖ), formació que presidí entre 1986 i 2000. Inicia la seva trajectòria política als anys setanta. Governador de Carintia entre 1999 i 2008. Explotà la imatge de polític carismàtic i proper. Va defensar obertament postures contraries a la immigració i l’Islam, i polemitzà al voltant de l’Holocaust i l’actuació de les SS. La participació del FPÖ en un govern de coalició amb el centredretà Österreichische Volkspartei (ÖVP) comportà que diversos països protestessin mitjançant sancions diplomàtiques. Haider fou un pioner en l’establiment d’un populisme de dretes a Europa en barrejar consignes antisistema amb lemes ultranacionalistes. El 2005 fundà Bündnis Zukunft Österreich (BZÖ), una escissió del FPÖ que va encapçalar fins a la seva mort.

Gianluca Iannone

Italià, nascut l’11 d’agost de 1973. Líder de CasaPound Italia (CPI) i referent del moviment identitari europeu. Cantant del conjunt de rock anticomunista Zeto Zero Alfa (ZZA) i ultra de l’AS Roma. Inicià la seva militància a la secció Acca Larentia del Fronte della Gioventu, branca juvenil del Movimento Sociale Italiano (MSI). Participà i promou diversos projectes vinculats al neofeixisme italià, com les publicacions Occidentale o Disturbo 451, a més de Radio Bandiera Nera o l’organització estudiantil Blocco Studentesco. El 1995 fou un dels fundadors de Rude Tarpea Produzioni, segell discogràfic que edità a grups de música RAC. L’any 2003 va participar en l’ocupació d’un immoble a Roma, fou la primera Occupazione a Scoppo Abitativo (OSA), un model de referència que incoporà des d’aleshores el renovat moviment neofeixista i identitari europeu. Es propietari de la llibreria no conforme Testa di ferro. Va ser condemnat per la judicatura italiana per colpejar un carabiner i participar en una agressió. El 2006 es va presentar com a candidat independent dins la llista de Fiamma Tricolore, formació neofeixista fundada el 1995 per militants que abandonaren el MSI.

Colin Jordan

Britànic, nascut el 19 de juny de 1923 i mort el 9 d’abril de 2009. Historiador i líder figura destacada del neonazisme britànic de postguerra. El 1962 va fundar el National Socialist Movement (NSM), que sis anys més tard es va convertir en el British Movement (BM). Fou un dels promotors de la World Union of National Socialists (WUNS) creada el 1962 per aixoplugar moviments neonazis d’arreu del món. Va ser jutjat per organitzar una força paramilitar i condemnat a 9 mesos de presó. El 1972 va ser multat per manifestar-se contra l’arribada d’immigrants procedents d’Uganda. El 1974 va abandonar el lideratge del BM. El 2001 va ser acusat de publicar literatura racista, però atesa la malaltia cardíaca greu que patia va evitar el procés judicial.

David Lane

Fundador de l’organització neonazi The Order, autor de les 14 paraules i dels 88 Preceptes. Nat a Iowa el 2 de novembre 1938, mort a la presó federal de Terre Haute a Indiana on complia 190 anys per conspiració, assassinat, delictes econòmics i robatori, així com per violació dels drets civils, el 28 de maig de 2007. Es va unir al Ku Kux Klan durant la dècada dels 70 del segle passat, arribant a coordinar la zona de Denver. El 1981 va esdevenir el coordinador estatal a Colorado d’Aryan Nations, organització supremacista blanca profundament judeòfoba. El setembre de 1983 va fundar, amb 8 persones més, l’organització terrorista neonazi The Order. Va ser detingut el 30 de març de 1985 a nord Carolina. A la presó va escriure les 14 Paraules i els 88 Preceptes, les seves majors aportacions al moviment supremacista blanc i neonazi. A la presó també va crear, el 1995, juntament amb la seva dona Kadja i Ron McVan, l’organització Wotanswolk, barreja de nazisme i esoterisme basat en els deus germànics, sovint anomenat odinisme. Va adoptar una actitud messiànica que el va allunyar d’altres líders supremacistes com el propi McVan. Lane és una de les figures de més influència en el supremacisme blanc als Estats Units, i entre els neonazis de tot el món.

Jean-Marie Le Pen

Francès, nascut el 20 de juny de 1928. Fundador del Front National (FN). Liderà l’extrema dreta francesa als anys vuitanta i noranta. El seu èxit electoral als comicis europeus de 1984, a partir de l’explotació d’un discurs anti immigració, el convertiren en el referent d’èxit d’aquest entramat polític. Veterà paracaigudista de la Legió Estrangera, va combatre a Indo-xina, Suez i Algèria. El 1956 va iniciar la seva trajectòria política en ser escollit diputat de l’Assemblea Nacional. Després de passar per diverses formacions, el 1972 va fundar el seu propi partit, el Front National (FN). Va ser escollit eurodiputat pel FN durant dos períodes (1984-2003 i 2004-2019). Va disputar la presidència de la República francesa el 2002 a Jacques Chirac després d’assolir un 16,86% dels vots a la primera volta de les eleccions. El febrer de 2008 va ser condemnat per apologia de crims de guerra i negació d’un crim contra la humanitat a tres mesos de presó i una multa. Tres anys abans havia estat sancionat econòmicament per unes declaracions contra els immigrants i el 1998 per defensar la desigualtat racial. El gener de 2011 va cedir la presidència del FN a la seva filla Marine Le Pen, que quatre anys més tard el va expulsar arran d’unes manifestacions polèmiques sobre les cambres de gas dels camps d’extermini nazis. Aquell mateix any va crear una nova formació, Rassemblement Bleu Blanc Rouge, per recollir el vot de l’extrema dreta.

Marine Le Pen

Francesa, nascuda el 5 d’agost de 1968. Advocada. Presidenta de Rassemblement National (RN), formació successora del Front National (FN) partit fundat pel seu pare que presideix des de 2011. Eurodiputada i consellera regional. Va tractar de modernitzar i normalitzar el FN perquè esdevingués una formació transversal amb possibilitats de guanyar les eleccions i governar. El 2013 el Parlament Europeu li va retirar la immunitat perquè fos jutjada per un possible delicte d’incitació a l’odi. Quatre anys després accedí a la segona volta de les presidencials, després d’aconseguir un 21,3% dels vots emesos, on va ser derrotada per Emmanuel Macron. Ha mantingut posicionaments euroescèptics, en favor del proteccionisme econòmic i antiglobalització i s’ha manifestat favorable a un acostament a Rússia.

Nikolaos Michaloliakos

Grec, nascut el 16 de desembre de 1957. Líder de la formació neonazi Alba Daurada (AD). Matemàtic. La seva militància a l’extrema dreta s’inicià a l’adolescència quan s’afilià al Partit 4 d’Agost, fundat pel general Ioannis Metaxàs, que havia establert una dictadura feixista a Grècia fins el 1941. Participà en les campanyes en favor de l’annexió de Xipre endegades per grups nacionalistes, motiu pel qual va ser detingut el 1974. Va ingressar al cos de paracaigudistes de l’Exèrcit hel·lè. Després de diverses detencions va ser condemnat a 13 mesos de presó militar per possessió d’armes i explosius. Abandonà la vida militar per dedicar-se plenament a la política. El 1984 liderà les joventuts de l’EPEN, una formació d’extrema dreta. Dos anys després va promoure la transformació de la publicació Alba Daurada, que havia fundat el 1980, en un partit polític. Liderà el mateix esdevenint el seu secretari general i màxim referent. El 2010 va ser elegit regidor a l’Ajuntament d’Atenes i entre 2012 i 2019 diputat al Parlament grec. Va ser detingut el 2013, juntament amb altres dirigents del partit, acusat d’integrar una organització criminal. Després de 18 mesos en presó preventiva va ser alliberat i confinat en arrest domiciliari fins l’estiu de 2015.

Oswald Mosley

Britànic, nascut el 16 de novembre de 1896 i mort el 3 de desembre de 1980. Militar i polític, va fundar la British Union of Fascists (BUF), la principal organització feixista del Regne Unit. Va combatre a la Primera Guerra Mundial on va resultar ferit. Afiliat al Partit Conservador, va esdevenir el membre més jove de la Cambra dels Comuns on va destacar per la seva oratòria. El 1924 es va passar al Partit Laborista Independent (ILP). Després de fracassar electoralment, el 1932 va viatjar a la Itàlia feixista, en tornar al seu país va decidir crear un moviment similar, la BUF, de caire anticomunista, ultranacionalista, autoritari i proteccionista. Els seus seguidors, coneguts com a blackshirts (camises negres) protagonitzaren diversos enfrontaments, sobretot contra militants comunistes o grups jueus. El 1940, en plena Segona Guerra Mundial, va ser internat i, poc després, es va il·legalitzar la BUF. A la finalització del conflicte va retornar a l’escena política fundat el Union Movement que propugnava la unificació europea. Després d’exiliar-se i de diverses derrotes electorals, el 1968 es va retirar de la polític. Aquell mateix any va escriure My Life, la seva obra autobiogràfica.

Francis Parker Yockey

Nord-americà, nascut  el 18 de setembre de 1917 i mort el 16 de juny de 1960. Advocat i filòsof, va escriure l’assaig Imperium: The Philosophy of History Politics sota el pseudònim d’Ulick Varange el 1948. L’obra va esdevenir un llibre de referència de l’anomenada Nova Dreta. Antisemita i admirador del nacionalsocialisme, Parker Yockey va col·laborar amb les Silver shirts (Camises platejades), una organització feixista i paramilitar estatunidenca creada el 1933, i amb el German-American Bund, entitat fundada el 1936 als Estats Units que comptava amb el suport del règim nazi. Després de la Segona Guerra Mundial, va difondre propaganda antisionista. El 1960 va ser detingut quan va retornar als Estats Units per possessió de documentació falsa. Va ser trobat mort a la seva cel.la al costat d’una càpsula de cianur.

Blas Piñar López

Espanyol, nascut el 22 de novembre de 1918 i mort el 28 de gener de 2014. Notari. Figura de referència de l’extrema dreta espanyola durant la Transició. Fundador i líder de Fuerza Nueva (FN) que inicialment fou concebuda com un segell editorial. Defensor del franquisme i el catolicisme. Va militar a Acción Católica de Propagandistas (ACdP)i va ser procurador a les Corts franquistes entre 1958 i 1970. El 1979 va aconseguir l’acta de diputat per Madrid a les eleccions generals encapçalant la coalició Unión Nacional, convertint-se en l’únic representant institucional de l’extrema dreta fins la irrupció de VOX. Després del fracàs que suposà no obtenir la reelecció el 1982 va dissoldre Fuerza Nueva. Quatre anys més tard, a recer dels èxits del Front National francès, va fundar el Frente Nacional amb l’objectiu d’aglutinar tot el vot d’extrema dreta i esdevenir el referent d’aquest entramat polític. El fet de no aconseguir convertir-se en el pal de paller de l’extrema dreta abocà la formació a la dissolució el 1994. Es va mantenir vinculat a l’activitat política, tot i que des d’un segon terme, a través de Fuerza Nueva Editorial SA i la presidència de l’Asociación cultural Centro de Estudios Sociales, Políticos y Económicos (CESPE).

William Luther Pierce

Estatunidenc, nascut l’11 de setembre de 1933 i mort el 23 de juliol de 2002. Físic de professió, va escriure la novel·la The Turner Diaries, sota el seudònim d’Andrew Macdonald el 1978. Obra de culte pels supremacistes blancs en la que en un escenari de caos global, els blancs han de combatre la resta de races per a sobreviure. Fundador el 1974, i líder durant trenta anys de l’organització supremacista blanca National Alliance. Anteriorment havia liderat el National Socialist White People’s Party. La seva obra va inspirar l’atemptat d’Oklahoma City el 1995 que va causar 168 morts i més de 680 ferits.

George Lincoln Rockwell

Nord-americà, nascut el 9 de març de 1918 i mort el 25 d’agost de 1967. Pilot militar expulsat de la Marina per publicitar les seves opinions polítiques. Fundador el 1959 de l’American Nazi Party (ANP) i líder referencial del neonazisme als Estats Units. Influenciat per l’anticomunisme pregonat pel senador McCarthy es va apropar al nacionalsocialisme. Va formar part del National Commitee to Free America from Jeish Domination. Negacionista de l’Holocaust. Partidari de la segregació racial i del reassentament de la població afroamericana a l’Àfrica. El 1959 va crear la World Union of Free Enterprise National Socialists (WUFENS), que poc després passar a anomenar-se American Nazi Party. Va presentar la seva candidatura a la presidència dels EUA el 1964 obtenint 212 vots. Esdevingué un referent per membres del Ku Klux Klan, com David Duke i també per a les generacions de joves caps rapats neonazis dels anys vuitanta i noranta. Va morir assassinat a trets a mans d’un ex militant de la seva formació. Autor de llibres com This Time the World (1961) o White Power (1966).

Richard B. Spencer

Nord-americà, nascut l’11 de maig de 1978. Escriptor i activista polític. Cara visible del renovat supremacisme blanc. Es reclama creador del terme Alt-right. President de l’Institut de Política Nacional (NPI). Director executiu de l’editorial Washington Summit Publishers. Advoca per la unitat blanca a Europa i una neteja ètnica als Estats Units. S’oposa al matrimoni entre persones del mateix sexe. El 2007 fou editor assistent a la revista The American Conservative d’on fou acomiadat pel seu extremisme. Tres anys més tard va fundar la web AlternativeRight.com, precedent d’AltRight.com el portal que va promoure des de 2017 que aixoplugà les diverses corrents del nacionalisme conservador i l’extrema dreta nord-americanes. Aquell mateix any va encapçalar la marxa de torxes a Charlottesville que protestava per la retirada de l’estàtua del general confederat Robert E. Lee. Promotor de l’orgull blanc, és partidari de la creació d’un etno-estat blanc que refermi la identitat dels EUA. A les eleccions de 2016 va donar el seu suport a Donald Trump.

John Tyndall

Britànic, nascut el 14 de juliol de 1934 i mort el 19 de juliol de 2005. Polític i referent del sector nostàlgic del nacionalsocialisme de postguerra. Mantingué un discurs extremista basat en el racisme. Cap del British National Party (BNP) entre 1982 i 1999. Prèviament va formar part de diverses organitzacions neonazis i neofeixistes, des de la League of Empire Loyalists (LEL), fins al National Labour Party (NLP), una formació explícitament nacionalsocialista, o la White Defence League. Als anys seixanta va cofundar el BNP juntament amb Colin Jordan. Després de ser expulsats per impulsar una força paramilitar dins la formació, va formar part del National Socialist Movement i la World Union of National Socialists (WUNS). El 1962 va ser condemnat per participar en activitats paramilitars.  Dos anys més tard va fundar el Greater Britian Movement (GBM) i el 1967 es va adherir al National Front, que acabà liderant poc després. Desavinences i enfrontaments per assumir la direcció el van dur a abandonar-la i unir-se el 1982 al BNP, que sota la seva tutela esdevingué la formació de referència de l’extrema dreta britànica. Va propugnar la creació d’un estat autoritari i el restabliment de l’Imperi. El 2005 va ser acusat d’atiar l’odi racial però va morir pocs dies abans de la celebració de la vista.

Geert Wilders

Holandes, nascut el 6 de setembre de 1963. Líder del Partij voor de Vrijheid, Partit per la Llibertat (PVV). Substituí a Pim Fortuyn com a màxim referent de l’extrema dreta neerlandesa després del seu assassinat. S’autodefineix com a liberal de dretes, tot i el seu accentuat discurs islamòfob i anti immigració i contraria a la Unió Europea (UE). Ha mostrat el seu suport a Israel, fet que l’ha enfrontat a bona part de la resta de formacions d’extrema dreta europees. El 1997 va ser escollit regidor a l’Ajutament d’Utrecht i l’any següent fou elegit diputat al Parlament. El 2004 fou expulsat del Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) ateses les seves posicions extremistes vers l’Islam i contraries a l’adhesió de Turquia a la UE. Fou llavors quan va fundar una nova formació, el PVV. Ha participat en diverses ocasions en les negociacions per a la formació d’un govern al país, però va acabar retirant el seu suport al gabinet de Rutte arran de la voluntat d’establir mesures d’austeritat econòmica. Acusat en diverses ocasions d’atiar l’odi i la discriminació, el 2016 va ser declarat culpable però no va rebre cap pena.

Vladimir Zhirinovzsky

Rus, nascut el 25 d’abril de 1946. Advocat. Líder controvertit i extravagant de l’extrema dreta russa post soviètica. Antisemita. Diputat i vicepresident de la Duma. El 1990 va fundar el Partit Liberal Democràtic de l’URSS, posteriorment de Rússia (PLDR). Es va iniciar en política militant a la Jove Lliga Comunista. A la dècada dels noranta s’erigí en la cara visible de l’ultranacionalisme populista rus. Es va declarar públicament admirador d’Adolf Hitler i Saddam Hussein i partidari del restabliment de l’antic Imperi rus. Presenta la seva formació com una alternativa de govern al PCUS i a Boris Ieltsin. A les eleccions presidencials de 1991 va obtenir un 8% dels sufragis. Des d’aleshores ençà s’ha mantingut en l’oposició política erigint-se, sense massa èxit, com a candidat opositor en mitja dotzena de comicis presidencials. Se l’ha relacionat amb el crim organitzat. Ha protagonitzat diversos episodis polèmics, com amenaces a periodistes i baralles en platós de televisió i el Parlament rus, aparicions on amenaçava embriagat als EUA o proposar la venda de les Illes Kurils al Japó.

Últimes Notícies