Redactor 
El proper dijous 22 d’octubre a la seu d’ESERP (carrer Girona 24, Barcelona), tindrà lloc una nova edició d’una jornada única a Catalunya en el tractament de la seguretat i la defensa com a eines de convivència. Precisament la convivència és una de les qüestions claus plantejades en els processos de radicalització violenta.
Com fer front de forma conjunta a les noves amenaces globals? És la temàtica que es planteja aquest any, amb especial incidència en les conseqüències del Covid.
L’extrema dreta muta constantment per a tractar de mostrar cares més amables per a apropar-se als seus objectius racistes i xenòfobs. En aquest article, Linda Schlegel, mostra com el moviment identitari emet la seva propaganda i en què consisteix.
Aquesta matinada els Mossos d’Esquadra han detingut dos persones acusades de formar part d’una cèl·lula parcialment desarticulada el gener de 2019 liderada per Berkan Azzizi i formada per algerians que es dedicaven a la delinqüència comú i que havien fet el pas a l’extremisme gihadista. Tot i que les notícies són confuses, alguns mitjans informen de la possibilitat que estiguessin planejant atemptats, mentre d’altres ho neguen, el cert és que sabem, per experiència, que un membre deslligat d’una cèl·lula desarticulada, té possibilitats d’atacar seguint la doctrina gihadista d’atacar amb el que es tingui a ma contra persones que no puguin defendre’s.
La continuïtat en els operatius contra cèl·lules gihadistes no és cap novetat, i aquest fet és el que ens porta a la reflexió més important, ser capaços d’evitar que diferents individus adoptin aquesta ideologia i es radicalitzin fins al punt de preparar atemptats contra els seus conciutadans.
El gruix del grup, desarticulat fa més d’un any, com dèiem més amunt, estava format per joves que es dedicaven a la petita delinqüència com a forma de viure (sobreviure?). Una persona amb capacitat de lideratge els va captar i radicalitzar, li sona l’escenari al lector?
El problema majúscul amb que ens trobem és que si bé podem treballar sobre alguns col·lectius en prevenció de radicalització, o fins i tot de desradicalització -ensenyament, clubs esportius, casals…-, la delinqüència és incontrolable fins que entren a la presó, on sovint es radicalitzen realment. Davant d’espais infranquejables el repte, per l’amenaça, augmenta exponencialment, perquè també ho fa la mateixa amenaça. En aquest sentit, les mesures no poden ser mai específicament policials, han de ser producte d’acords de les diferents administracions i actors implicats, ha de ser un pla de país.
Jofre Montoto, Director extremisme.org
Article publicat pel Center for Research on Extremism en que s’analitza l’evolució de la violència duta a terme per l’extrema dreta a Europa el 2019. Interessant veure com evoluciona, augmenta, i s’adapta a les noves realitats socials amb un discurs de fons idèntic en la seva xenofòbia i supremacisme.
Estudi sobre les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa. Publicat per l’Annual Review of Political Science, l’autor, Matt Golder, realitza una anàlisi ideològica i sociològica de les expressions polítiques d’extrema dreta en el nostre continent, amb especial atenció als processos de radicalització que fan créixer aquests partits.
Publicat a la web del Counter Extremism Project, aquest article analitza els majors grups d’extrema dreta europeus. És una guia excel·lent per a situar-se en l’escena de l’extrema dreta europea i les seves diferents ramificacions així com per a comprendre la magnitud d’un fenomen del que la immensa majoria de les societats europees no en tenen consciència.
Article el·laborat per l’equip del Center for Global Policy i publicat al web d’aquesta institució. Planteja la situació dels menors que hi ha als camps de refugiats o de detenció de la zona. Diversos governs europeus ja han hagut d’acatar sentències que els obliguen a fer-se càrrec d’aquests menors, de vegades per iniciativa dels propis familiars. Aquesta qüestió tard o d’hora arribarà a l’Estat espanyol. La segona part del problema és la recepció i educació d’aquests infants en un context de desradicalització, o de prevenció d’aquesta, i de socialització. Aquest és un repte d’importància cabdal, en el que diversos Estats ja es veuen involucrats, i que caldria preparar a casa nostra, ja que, més tard que d’hora, ens hi trobarem. En aquest sentit, conèixer l’experiència d’aquests països ens hauria d’ajudar.
Article de Marina Tapley i Gordon Clubb publicat al web de l’International Center for Counter Terrorism-La Hague, en el que analitzen la importància de la figura dels ex-membres d’organitzacions terroristes en els processos de prevenció de l’etxremisme violent així com de contrarestar la propaganda d’aquests grups.
Conversa entre un dels majors experts mundials en fenomens de violència i política i religiosa, Bruce Hoffman, amb d’altres analistes de prestigi, en la que es tracta la situació tant a nivell local, Estats Units, i les conseqüències globals, de la radicalització que s’està produint als Estats Units arran de l’assassinat de George Floyd per un policia. Analitzen aquest fet en el marc de la crisi global provocada pel coronavirus i de la radicalització i utilització partidista, que en fan els grups violents. I a partir d’aquesta constatació, com evolucionen aquests grups.
https://www.cfr.org/podcasts/changing-landscape-domestic-terrorism-bruce-hoffman
Reproduïm l’article de l’analista d’Extremisme.org expert en extrema dreta, Carles Viñas. Signat conjuntament amb Anders Ravik Jupskas, Director Adjunt del Center for Research on Extremism de la Universitat d’Oslo, tracten de les característiques específiques de l’extrema dreta a l’Estat espanyol, molt més organitzada i activa que a la resta d’Europa. També amb característiques més pròpies del sud d’Europa, com són els atacs a militants d’esquerres i de minories nacionals, mentre que al centre i el nord del continent, els objectius són, molt més sovint, els immigrants.